“Diàleg infinit” és música i és paisatge. És moviment i és estàtic. Tot és platea i tot és escenari, tot creant una consciència d’espai, del ser i de l’estar i tot despertant una escolta conscient als espectadors per sacsejar-los i fer-los sentir. Posada en escena d’allò real per arribar a estar en el mateix espai els cossos accionadors, la gent, el paisatge i el celler mostrant una relació completament inestable entre dos mons sonors i visibles que coexisteixen (el paisatge i l’humà). L’aire de la terra o dels pulmons esdevé música. Obertura, tancament; diàstole, sístole; inspiració, expiració. M e t a m o r f o s i .