Joan Brossa 2018-07-04T00:06:30+00:00
Tornar

Any 3

Joan Brossa

CAP DE BOU

La festa organitzada per Mas Blanch i Jové i la Fundació Joan Brossa va ser de l’estil brossià més pur. Mas Blanch i Jové, amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Pobla de Cérvoles, va crear un itinerari brossià permanent pel municipi amb lectures de poesia per tothom. Després es va batejar l’amfiteatre de La Vinya dels Artistes com el “No-Res del Tot” de Joan Brossa i s’hi va inaugurar l’escultura “Cap de Bou”, feta a partir de la reproducció d’un poema visual de Joan Brossa. La festa, dirigida per Hermann Bonnín, va barrejar la màgia del Hausson que sortia d’entre les bótes, l’humor tendre del Tortell Poltrona davant de “l’Orgue de Camp”, l’òpera de la Cia. Dei Furbi al mirador amb La Pobla de Cérvoles de fons i la Commedia dell’Arte de la Cia. de la Rosa a l’Era del Guino.

Inauguració. La Festa de l’any 3 a la Vinya dels Artistes.

Joan Brossa
Veure detalls

Màgnum edició col·leccionista
Joan Brossa

Joan Brossa

Joan Brossa
BARCELONA, 19 DE GENER DE 1919 – 30 DE DESEMBRE DE 1998

És el poeta avantguardista català més important del segle XX. Va començar a escriure ocasionalment quan fou mobilitzat durant la Guerra Civil. Un cop tornat a Barcelona (1940), va conèixer J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Gràcies als seus consells, i dins d’una línia neosurrealista, va començar a escriure sonets, odes i teatre (que ell anomenava «poesia escènica»). El 1941, i d’acord amb els paràmetres futuristes, va fer els primers poemes visuals. L’any 1947 fundà la revista Dau al Set amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats i Arnau Puig.

A partir de 1950 i a causa dels contactes amb el poeta brasiler João Cabral de Melo la poesia de Brossa (amb el llibre Em va fer Joan Brossa) fa un tomb radical vers el compromís social. Durant els anys seixanta va experimentar a fons amb la poesia visual i els poemes objecte, uns gèneres que mai més ja no abandonaria. Simultàniament iniciava les col·laboracions amb artistes com ara Tàpies o Miró, que poc a poc aniria ampliant cap a valors de la plàstica de totes les generacions.

La seva extensa obra teatral apareix recollida en 6 volums i amb centenars de peces curtes. La seva obra literària ha estat traduïda a més de 15 idiomes i els darrers anys de la seva vida va rebre premis per a tots els gèneres que havia practicat i des de tota mena d’instàncies.