Entre el 9 i el 10
Iago Pericot
LA GUILLOTINA
La Guillotina va ser estrenada al Festival Grec l’any 2014 i el públic va poder gaudir d’una catarsi d’alliberament col·lectiu, alegre i reflexiva alhora. Una proposta que convidava a buscar en el nostre interior el qui o el què ens generava més desassossec i turment i que l’artefacte s’encarregava d’alliberar-nos-en. I ara, aquesta brillant idea del Iago Pericot, creador inclassificable, provocador i únic, es trasllada fins a La Pobla de Cérvoles per formar part d’aquest singular espai situat a les Garrigues altes.
L’incorporació d’aquesta obra a La Vinya dels Artistes fou una excusa per fer un homenatge íntim al seu creador. Amics i col·labolaboradors del Iago Pericot, com Oriol Genís, Oriol Pla, Oscar Kapolla, Josep Escrig, Climent Sensada, Neus Ferrer, Sergi Mateu, Lola Belmonte, etc. van crear un recorregut espectaclitzat (terme inventat per ell) a mode de via-crucis sui generis: ritus en la forma, irreverència en el fons; i on, a cada estació, vam trobar referents del seu llegat artístic i personal.
Un homenatge divertit, provocador i irreverent, obert a tothom i totalment a l’aire lliure que encetà la temporada artística de l’estiu de 2021 al celler Mas Blanch i Jové.
“La incorporació de La Guillotina a La Vinya dels Artistes ha estat la culminació de l’emotiu i irreverent homenatge a Iago Pericot”
“La Guillotina vol ser un instrument de pau”
Iago Pericot
Fotos: Asimètric films, Biel_FPV
Viacrucis de Sant Iago i inauguració de La Guillotina. Homenatge irreverent a Iago Pericot.
Iago Pericot
El Masnou, 1929.
Santiago Pericot i Canaleta (el Masnou, Maresme, 22 d’octubre de 1929 – Badalona, 9 d’agost de 2018) fou un pintor, gravador i escenògraf català. Signava les seves obres com a Iago Pericot. Era germà de l’artista Jordi Pericot i Canaleta i fill de Maria Canaleta i Abellà.
Mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 marxà a Londres gràcies a una beca per estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts. Allà inicià una tècnica bidimensional en el gravat, premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Iugoslàvia). Va exposar a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. També va treballar en el camp de l’escenografia. Va ser nomenat professor d’espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 1971. De 1983 a 1992 fou director del departament d’espai escènic del dit Institut. L’any 1975 fundà, juntament amb Sergi Mateu i Vives, el Teatre Metropolità de Barcelona. El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Entre els muntatges teatrals que va realitzar sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002), Il mondo della luna (2004). El 1990 rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques.
El juliol de 2018, l’Ajuntament del Masnou va acordar atorgar-li la distinció de Fill Predilecte del Masnou. El lliurament va ser a títol pòstum al novembre.