Any 2

Esteve Casanoves

LA LLUM PLANANT DAMUNT LA TERRA

L’Esteve Casanoves dissenyà un amfiteatre que es va inaugurar amb l’espectacle de la Maria Vera “A la Molla de l’Os, l’Olivera”, una combinació de música, dansa i poesia que va crear un sentiment d’amor entre l’espai i els espectadors. Fou el preàmbul de “La Llum Planant Damunt la Terra”, la impressionant escultura de més de 8 metres d’altura d’Esteve Casanoves que, presidint la vinya, integra el ferro, el vidre i la llum perquè es fusionin amb la terra.

“Pretensió de l’aura del treball del dia a la vinya, reflectida en la llum nocturna i simbolitzada per dos elements: el cistell del portador i la grapa del raïm”
“La màgia que es produeix en una escultura, sempre que veus passar un esbós a tres dimensions”

Esteve Casanoves

Inauguració. La Festa de l’any 2 a la Vinya dels Artistes.

Saó Esteve Casanoves

Màgnum edició col·leccionista
Esteve Casanoves

Josepe Gil – Esteve Casanoves

PRIMERES NOTES (Del cant de Hortolà)

L’Esteve Casanoves juntament amb el Josepe Gil també va crear la instal·lació “Primeres Notes (del Cant de l’Hortolà)”
un joc d’escultures suspeses, ombres i llums que es troba permanentment exposada des del 22 de juliol de 2013
a dins de la sala d’elaboració del celler Mas Blanch i Jové i que es va inaugurar junt amb l’obra “Entre El Cel i la Terra” de Gregorio Iglesias.

PRIMERES NOTES

“Dins del buit de la sala, llums i ombres creen la matèria; sobre la paret,
les mirades projecten un paisatge que penja del temps”

“Recórrer un territori que m’és familiar i estimat amb uns ulls nous,
en fructífer diàleg amb el meu amic Esteve Casanoves”

Josepe Gil

Esteve Casanoves

Esteve Casanoves
ORISTÀ (BARCELONA), 1954

Formació: El 1969 estudia a l’Escola de Dibuix de Vic (Barcelona), l’any 1970 entra a l’Escola de Belles Arts d’Olot (Girona) i durant el 1983 realitza “Direcció teatral i Audiovisual CIPLA” a l’Institut del Teatre de Barcelona. A l’any 1985 es Llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

Ha comissariat exposicions d’escultura tant aquí, “Pesos específics”, com a França i ha exposat en nombrosos museus de diferents països. La proposta estètica d’Esteve Casanoves està sempre al límit de diferents disciplines: idea estructures per a pintar, estranys objectes que adquireixen un moviment subtil, introdueix la fotografia amb la construcció d’objectes que donen un toc poètic i màgic al joc de l’espai. Tota peça, per mínima que sembli, sintetitza o recrea la màxima expressió del seu sentit creatiu. Potser per això, com diu Dante, “l’obra d’art és el que es veu, més alguna una cosa que no es veu” i que en Casanoves hem de captar l’esperit -o el significat- del seu llenguatge, on tot és estàtic i res està dos vegades en el mateix lloc. L’obra d’Esteve Casanoves es fonamenta en la llum, el seu reflex i en l’acotació de l’espai que aquesta crea.